Seguir la racionalitat de la política catalana és una qüestió a l’abast de molt pocs. Accepto qualsevol comentari sobre el que pugui dir, llevat d’insults innecessaris que no aporten res al debat. Els hi diré simplement que el que està passant no s’entén amb l’òptica del funcionament de les democràcies clàssiques. Napoleó afirmava l’any 1800…
El primer d’agost es complirà el centenari de la mort d’Enric Prat de la Riba, el primer president de la Mancomunitat de Catalunya (1914-1917) i un dels principals inspiradors del catalanisme polític al llarg del segle XX. Morí als 46 anys després d’una intensa activitat política, intel·lectual i organitzativa. Hi ha qui pot pensar que…
Les societats funcionen pels seus matisos que defugen la radicalitat del blanc o negre, dels extrems, de les solucions úniques i perpètues. Tota nació, vella o nova, és l’expressió de codis i costums, de llengües i de gestos, de pors i d’orgulls, de llegendes i fantasies, de mites i realitats. És l’harmonia d’aquests factors el…
No sé com serà Catalunya d’aquí cinc o vint anys. Tot passa tan de pressa que és inútil fer prediccions sobre el futur més immediat. Hem entrat en un procés accelerat de canvis socials, econòmics i polítics que estan transformant la fesomia del país. En els darrers trenta anys s’ha produït una transformació molt remarcable…