Els que som de terra endins quedem enlluernats per la claredat del mar. I més encara, per la senzilla blavor del Maresme, terra de Manuel Cuyàs i de tants amics meus. És un blau tendre, tranquil, prudent. Sembla que no passa res i passa molt. He vist aquest mar enfadat amb tempestes inhumanes engolint vaixells…
