Les orenetes no fallen mai. Enguany han arribat el dia de Sant Josep i començaran a emigrar a meitats d’octubre. L’oreneta és un au simpàtica, primerenca, fidel a retornar als nius que deixaren l’any anterior. Es nota que han arribat perquè xisclen de bon matí i desperten al personal mig endormiscat. L’any passat van fer…
Les cireres han arribat un pel més d’hora degut a la sequera endèmica que pateix el país. Han madurat més aviat, vermellegen precipitadament i son més dolces. És una vella costum de plantar fruiters en caps de trossos, a les marjades, en una vora que no facin nosa. Totes les cases tenien un presseguer, un…
Caminar acompanyant el sol que cau a ponent és una experiència notable. La primavera adopta les formes més canviants i revolucionàries. Surten els colors per tot arreu. La terra es desvetlla i les plantes brosten, malgrat la sequera devastadora. Passejar pel terme és un privilegi que els de ciutat no coneixen. Silenci. Un tractor que…
Llarga caminada fins al capvespre sense trobar ningú. Els termes del país han perdut humanitat. Ja no es canta, ni s’enraona, ni es contempla la trepidant transformació de la natura. Tothom va de pressa, en cotxe, en tractor o transitant uniformats en bicicletes de gama alta. Encara que pocs hi pensin considero que avui ha…
Veure els sembrats onejant tímidament indica que la primavera ha arribat. Llueixen un verd negre, sortit de l’hivern, amatat, a punt de canonar i insinuar les espigues que es formaran en les properes setmanes. Ens atansem a la lluna plena de Setmana Santa. Les vinyes ploren i es disposen a borronar inflant els brots que…
Es la primera vez que contemplo la apoteósica llegada de la primavera desde la terraza de mi casa con el cemento de la calle y los edificios de enfrente como único escenario. Al fondo, muy al fondo, se visualiza la silueta del mar y el perfil de Montjuïc. Nada más. Y así 46 días. Ya…
El sol escalfa amb radicalitat. Un serè suau bufa de ponent. L’abundància d’herba és palesa arreu. Això és molt bo, em diu el Josep del Bellardó, perquè vol dir que les collites estan assegurades. Ha plogut. Hi ha saó. Tanta humitat desperta la pugó que devora fulles de fruiters. Els ametllers en pateixen la seva…
Queden encara moltes plantades d’ametllers antics. Han resistit el pas del temps, d’alguna generació, i segueixen recargolats, deformes, amb més tronc que rames. Els ametllers per aquestes terres de l’Urgell es plantaven en zones precàries. En pedruscalls o a les puntes dels bancals, campaners, perduts dintre d’un gran desordre perfectament organitzat. L’ametller és un arbre…
La primavera se’n va estrepitosament. Plou i fa sol en aquests dies que arriba el solstici d’estiu. La lluna i el sol conviuen de lluny. La lluna es primerenca a orient i el sol té una mandra lenta a occident. Mai sembla tard en aquests dies de Sant Joan. La llum del dia et permet…
Els verds s’estan trencant dia a dia, subtilment, en les grans extensions de la Segarra i l’Urgell. Apareixen els grocs amb totes les seves tonalitats. Grocs esvaïts, grocs provençals, grocs tebis. El groc guanyarà el pols definitiu als verds dels sembrats. Dia primaveral, capriciós, més de trenta graus al migdia i tempestes a mitja tarda.…