Etiqueta: Rocafort de Vallbona

Lluís Foix, un cosmopolita de la Vall del Corb

Lluís Foix (Rocafort de Vallbona, Urgell, 1943) s’enorgulleix dels orígens, i quan ha voltat pel món, i ho ha fet força –a més de corresponsal d’aquest diari a Washington i Londres, ha enviat cròniques des de 84 països–, als formularis pertinents sempre hi ha escrit el nom del seu poble. Ho recorda tot just començar…

Cal Rito continua dempeus

El Ramon era d’una generació de catalans obligats a deixar la terra cercant un horitzó vital menys precari. La Catalunya buida començà a finals dels cinquanta i començaments del seixanta i setanta. Una desbandada de les cases més pobres, de jornalers, de jovent que no veia clar el futur. El Ramon del Rito deixà la…

El Miquel del Sila, l’últim vigia

El Miquel del Sila sempre hi era observant la vida des del silenci i el respecte. El trobava cada dissabte, estiu i hivern, a la primavera i a la tardor, cercant els recers o els llocs frescos en una sintonia perfecta amb la natura. Ha marxat amb 91 anys carregats de contemplació de totes les…

Palosantos, cap al final de cicle

Dia tardoral, ennuvolat, fred. Son els últims sospirs de la natura abans d’entrar a les llargues nits de l’hivern. Les fulles caduques s’aguanten perfectament als arbres. Encara no ha glaçat ni ha fet una forta ventada. Les vinyes encara verdegen adquirint unes tonalitats que van del color ocre al vermellós, passant per la precarietat de…

Un llibre que posa en alerta tots els sentits

“Crec en el cor amagat de la neu.” J. Mª Nogueras Acabo d’apagar el televisor. Potser per alguna d’aquelles felices casualitats que fan que les coses convergeixin, els dos reportatges que he vist m’han dut de nou al llibre de Lluís Foix. Darrerament, l’arrossego a tot arreu, m’acompanya la seva veu reflexiva, aquesta seva actitud…

Sempre a la vora del Riu Corb

“Potser passaran unes quantes generacions però arribarà el dia que l’autèntica distinció dels humans es mesurarà pel coneixement que tenen de la natura, dels seus cicles inexorables, de la seva autenticitat. Viure envoltat de camps, veure com es comporten, com manegen els temps, com parlen des dels silencis, serà un dels luxes que estaran reservats…