La Panadella és una de les fronteres interiors de Catalunya. Només quan es travessa Montmaneu un té la sensació de que ha abandonat la gran Barcelona. És frontera humana, climàtica i també agrària. Fins que els sembrats no torcen el coll en passar la Panadella no es pot dir que s’està en plena sega. Els…
Les mosques i els tavans acompanyen al caminant un matí molt calorós l’últim dia de juny. L’atmosfera va carregada d’escalfament. Es freguen els 40 graus. Poc freqüent en la primera setmana d’estiu. A les planes de l’Urgell, la Segarra i la Noguera una boirina blavosa transmet el calentor dels greus incendis a les Terres de…
La neu ha cobert el territori tot just creuar la Panadella, una de les fronteres més definitòries entre les moltes Catalunyes que conviuen sense perdre la seva personalitat. Un gran llençol blanc que es perd a l’horitzó de les planes de la Segarra, l’Urgell i la Noguera es infreqüent un 25 de març. Ha plogut…
Els primers rostolls han canviat el paisatge i les aromes de les terres de la Segarra i l’Urgell. La palla s’arrenglera amb perfecció tal com la deixen les màquines que es mengen els ordis amb una voracitat mil·limètrica. El tall es ample. Avui són més de cinc metres els que fan caure les espigues que…
Els caçadors disparen de tant en tant. No hi ha gaires conills i les perdius ja han estat abatudes. Es mata algun tord, els coloms que s’amaguen a les branques dels arbres del riu i poca cosa més. En temps no molt llunyans aquests dies de novembre eren una simfonia de trets que es creuaven…
El gran espai que s’estén per la Segarra, l’Urgell i la Noguera podria molt ben ser l’escenari d’una gran producció de Hollywood. Si un director de cinema estudiés les possibilitats que presenta la immensa plana que va des de la serra del Tallat fins als peus del Montsec en podria fer tota mena de produccions.…
Els convido a fer un tomb pels termes del país que ara viuen temps de silencis gairebé perpetus. Els suggereixo caminar un matí o una tarda d’estiu pels camps que més conec, a la Segarra, l’Urgell, les Garrigues o la Conca. Són terres de conreu en què fa només dues generacions trobaves sempre gent que…