Etiqueta: Vall del Corb

Conviure amb la natura

La tardor ha començat avui a les tres de la tarda. És l’hora oficial que marquen el ritme de les quatre estacions. Diuen que el canvi climàtic ha allargat els estius i els hiverns i que la primavera i la tardor s’han encongit. No ho discutiré. En aquests moments en els que els extrems semblen…

Lluís Foix, un cosmopolita de la Vall del Corb

Lluís Foix (Rocafort de Vallbona, Urgell, 1943) s’enorgulleix dels orígens, i quan ha voltat pel món, i ho ha fet força –a més de corresponsal d’aquest diari a Washington i Londres, ha enviat cròniques des de 84 països–, als formularis pertinents sempre hi ha escrit el nom del seu poble. Ho recorda tot just començar…

Una terra assedegada

El país està assedegat. La sequera no és d’enguany. Ve de lluny. Ja fa un parell d’anys que no hi ha una saó d’hivern, profunda, que penetra dos pams a la terra. Els sembrats d’ordi i blat estan perduts. Tenen aquell color entre blau i verd, escanyolits, empenyent sense esperança. Encara hi ha possibilitat de…

L’ombra del campanar és allargada

El sol d’hivern és amable i gratificant. La gent gran el va seguint pels recers tranquils on hi toca llargues estones tot rumiant les seves coses en solitari o enraonant amb un veí que també busca escalf i conversa. Avui hi he trobat la Paquita deixant-se acariciar pels rajos concentrats en un racó de la…

Cada dia igual i diferent

Un any en el que els preus han pujat, les collites son més minses. Els blats, ordis i altres cereals han patit sequera o bé els ha castigat severament les glaçades dels primers dies d’abril. La sega serà fluixa. Les fruites de pinyol gairebé no hi son. El fred també va ennegrir-les en la seva…

Simfonia de verds des de la Bovera

La simfonia de verds és indescriptible en aquests dies d’explosió primaveral. Hi ha el verd trist dels pins blancs que aguanten freds i calors amb total indiferència. Son els pins que no canvien de fesomia ni de volum. Tenen un punt d’estàtic i també icònic. El verd de les alzines és més alegre, vigorós, expansiu.…

Torna el país rural

Comencen a veure’s senyals d’una certa recuperació demogràfica de la Catalunya buidada que ha despoblat el país rural de manera accelerada en els últims vint anys. L’allau d’immigrants arribats a partir del 1995 fins a la crisi del 2008 havia parat el cop de la fugida massiva de joves cap a la ciutat. Tant és…

Una mirada des de la Bovera

He pujat a la Bovera per contemplar en un matí canicular la xafogor que puja densa de la Vall del Corb, de la Segarra, de l’Urgell, de la Noguera i de la serralada del Tallat que mira la Conca de Barberà. La vista de l’antic monestir de la Bovera és privilegiada. Fins fa uns anys…

Les peixeres de la Vall del Corb

L’amic Xavier Figuerola, de Nalec, fa un tuit amb la peixera de Rocafort amb el poble de Nalec al fons.Les peixeres han estat les construccions amb objectius hidràulics per administrar les aigües d’un riu humil i silenciós. L’historiador de Vallbona, Josep-Joan Piquer i Jover, té escrit que en temps passats hi havia 40 molins d’aigua…

Ramon Boleda, l’historiador a ras de terra

En la presentació d’un dels últims llibres de Ramon Boleda, traspassat ahir a la vila de Verdú. Gràcies per tenir l’oportunitat de parlar en la presentació d’un nou llibre de Ramon Boleda i Cases, una persona que haurà treballat com ningú per reconstruir la memòria de Verdú i d’aquestes terres de Ponent. Esperem que no…