Els coloms ajupits a la cúpula del campanar de Rocafort, silenciosos i atordits, mostren el temps esquerp dels dies tardorals. En travessar la Panadella, una de les línies divisòries més radicals dels país, la boira enlairada deixava caure un plugim prim continuat. És bo pels sembrats que ja s’arrengleren punxeguts amb verds vius i tendres.…
La vermellor tardoral és intensa i passatgera. Un pas cromàtic entre el verd vigorós de la verema de setembre i el vermell ensopit, agre, trist i funerari de les vinyes que aguanten les pampes amb un fil existencial primíssim. Abans de quedar del tot despullats, els ceps es guarneixen de vermell per mostrar que estan…
Les vinyes s’arrengleren. Els verds trenquen la monotonia hivernal i insinuen la frondositat de les sarments que en poques setmanes cobriran tot l’espai que ara és d’una immensa grisor. La transformació de la terra en aquests dies primaverals és d’una velocitat imparable. Res s’atura davant les lleis inescrutables de la natura. No hi ha res…
El perill s’allunya. Ja ha passat la fira de Verdú. Cada matinada suau convida les sarments a treure les fulles incipients, delicades i tendres. Les vinyes són encara a l’hivern pictòricament. Però les brocades comencen a verdejar els nusos que fins ara borronaven. És qüestió de dies. Si una gelada inesperada i traïdora no cau…
Ja s’ha acabat la verema. Les vinyes han descarregat tot els raïms. Queden encara els gotims que quedaren verds i aspres quan es veremà ja fa uns dies. El gotims són la quinta essència dels fruits de la vinya. Han quedat solitaris, petits, esbarriats per les eixides que encara són del tot verdes. Les pampes…